Farem ara de musicòlegs de pega: hi ha un contrast curiós entre la personalitat de Donny McCaslin –veu dolça, dicció precisa, somriure sempre present…– i el seu saxo, potent, vigorós, robust, salvatge. És un dels nostres saxofonistes de referència (i també de David Bowie, per cert), des que el vam rebre fa ja dècades com a membre de la Maria Schneider Orchestra i amb el quintet de Dave Holland. Acaba de publicar un disc imponent, I want more, que la discogràfica (Edition Records) defineix com «una poderosa expressió del talent musical de McCaslin, que mostra un so musculós, composicions innovadores i el seu compromís per anar més enllà amb la seva música». I torna al nostre festival, després del seu debut com a líder el 2010, amb un altre quartet d’impacte. En volem més, i tant que sí.