Intensitat. Aquest és el sentiment essencial amb què un espectador surt d’un concert del cantant, guitarrista, organista i pianista Lucky Peterson. No és estrany, perquè Peterson porta als seus 41 anys més hores de vol als escenaris que ningú. Als 6 anys ja havia aconseguit col·locar un èxit a les llistes de venda dels Estats Units, i es va passar la infantesa compaginant els jocs de nens amb l’assistència als concerts que el seu pare organitzava al seu club de blues a Buffalo, per on van passar monstres com Bill Doggett, Jimmy Reed i Muddy Waters. El blues és, doncs, una herència genètica ineludible per aquest multiinstrumentista capaç de barrejar els seus originals amb clàssics de Sly Stone i Muddy Waters i amb alguna excursió poc canònica de la mà de Mick Jagger. Blues elèctric, ple de sabors i, sobretot, poderós com pocs.