El passat març, la immensa cartellera de Nova York va destacar un dels concerts que es feien al Cornelia Street Cafe. Es tractava de la presentació als Estats Units del disc de Xavier Casellas Yesterday’s sun. Sorpresos ells per l’aparició d’un vocalista vingut de l’altra banda de l’oceà amb una personalitat tan diferent dels estàndards habituals. Sorpresos també nosaltres, perquè Casellas no deixa de ser una rara avis en una activa escena catalana en la qual els vocalistes masculins no són sinó excepcions. Amb el suport del pianista Emilio Solla, autor dels arranjaments, Casellas proposa un repertori en què combina clàssics com My ship, de Kurt Weill, i But not for me, dels germans Gershwin, amb versions poc esperades, com l’excel·lent So it seems nascuda a partir de la música de Chris Cheek.