El que en projectes anteriors només s’intuïa, amb Dos gardenias, el seu tercer disc al marge de Presuntos Implicados, es fa més clar que l’aigua: Sole Giménez és una més que convincent cantant de jazz llatí. Còmodament envoltada de músics amb pedigrí jazzístic, Sole canta jazz com si ho hagués fet tota la vida. Combina sàviament clàssics de la cançó a l’Amèrica llatina com Aguas de marzo, de Tom Jobim, i Rabo de nube, de Silvio Rodríguez, amb peces més recents ?Vivir sin aire, de Maná, i A Dios le pido, de Juanes?, repertori que porta al seu propi terreny amb una seducció innata. Una veu que no deixarà mai de sorprendre. Seda vocal.