Al cim dels saxofonistes més virtuosos del jazz contemporani, Branford Marsalis és sinònim de rigor, bon gust i excel·lència. 30 anys després de deixar bocabadats els aficionats més exigents com a integrant dels Jazz Messengers d’Art Blakey, aquest il·lustre membre de la família dels Marsalis, història viva de Nova Orleans, acumula mèrits suficients per tenir un capítol propi en les enciclopèdies més recents de la música contemporània. Entregat en cos i ànima al seus instruments, els saxos tenor i soprano, Marsalis té l’honor d’haver tocat amb Miles Davis, Dizzy Gillespie i Sonny Rollins i també va ajudar a definir –a pesar dels habituals, poc originals i absurds retrets de l’ortodòxia– el so de Sting quan aquest va deixar The Police. El saxofonista retorna a Barcelona amb un dels quartets més cohesionats de l’aquí i ara, una màquina única de precisió combinada amb risc. «Musicalment ens agrada posar-nos problemes i mirar de resoldre’ls a l’escenari», ha explicat el mateix Marsalis. Jazz contemporani que beu de la tradició però mirant sempre endavant. Dinamita, per resumir.