Nunca los daré por muertos. Aquestes són les últimes paraules de l’epíleg del poemari Carta abierta, del poeta argentí Juan Gelman. Mostra punyent de «la saviesa davant de la vivència més sagnant del dolor, el trànsit de l’exili, la recomposició poètica d’altres universos literaris», reflexiona Enric Palomar, director artístic del Taller de Músics, que continua: «Per mi, Gelman és l’alquímia flotant entre l’ètica i l’estètica.» El repte de Palomar, doncs, és majúscul: a través de tots els colors que poblen la inquieta escola barcelonina (del flamenc a la clàssica passant, és clar, pel jazz), aquest espectacle únic que estrenem al festival vol il·lustrar musicalment els versos de Gelman, un dels grans poetes de la contemporaneïtat. «No sé si al final de l’experiència serem o no millors músics, però potser sí que serem una mica més lliures.» Nit d’estrena, nit d’emocions. L’endemà serem, sens dubte, més lliures.
En coproducció amb el Taller de Músics.