-15% Amics del Jazz/Club TheProject
Entrades amb descompte exhaurides
Per Andrea Motis, el febrer és un mes vinculat a la seva relació personal amb Xile, país que visita des de fa anys amb la família. «Allà febrer és –explica l’artista– un símbol d’alegria, Carnestoltes, amistat, flors, sol, llum, calor, perquè a Xile, és clar, llavors és estiu, el contrari d’Europa.» Per això, el seu nou projecte es titula Febrero, homenatge íntim a un país i a una època, l’estiu a Amèrica del Sud. Allà va gravar, el febrer passat –és clar–, el disc juntament amb la Camerata Papageno dirigida pel guitarrista argentí-xilè Federico Dannemann, músic que l’artista barcelonina considera «una referència». «La intenció de Federico era aprofundir en el repertori de la música llatinoamericana des d’una perspectiva diferent, gràcies als seus sofisticadíssims arranjaments, a mig camí entre el jazz i la música popular.»
Motis confessa que aquest disc va ser, sobretot, «una experiència transformadora». «Sens dubte ha estat –reconeix– una de les vivències musicals més boniques de la meva vida. Federico va dir que érem més de 20 persones que semblava que estiguéssim enamorades alhora, moltes ànimes sincronitzades anant en la mateixa direcció, tots posant la mateixa passió i amor en una idea comuna.» Al repertori, clàssics llatinoamericans com Perfidia, Noche de Ronda, Garota de Ipanema, versions d’Inti-Illimani i dos estàndards de jazz que cobren nova vida als arranjaments de Dannemann cantats per Motis: The Man I Love i Someone To Watch Over Me. «La veritat –conclou Motis– és que me’n vaig anar plorant de l’estudi, i espero que la gent que escolti els nostres concerts s’emporti aquesta mateixa sensació d’intensitat que vàrem viure enregistrant Febrero.»