La trobada entre Roberto Fonseca i Fatoumata Diawara torna a posar de manifest els lligams encara ben sòlids entre Àfrica i Cuba. Pianista capficat a furgar en les seves arrels (cubanes i, per tant, africanes) per via del jazz i l’electrònica, Fonseca –l’home que va agafar el relleu de Rubén González en l’incansable Buenavista Social Club– s’ha anat revelant com un dels músics cubans més carismàtics de la seva generació, amb visió genial a l’hora d’improvisar sobre un mateix riff i un instint melòdic sobrenatural. Per la seva banda, Diawara es va iniciar com a corista de la reina Oumou Sangaré, i en temps rècord ha accedit a l’insigne club de les més brillants cantants malianes, a cavall constantment entre París i Bamako, prestant la seva veu càlida i segura en discos de Damon Albarn, Bobby Womack i Herbie Hancock, entre d’altres. Presenten al festival el seu projecte comú amb una banda integrada per músics tant de Cuba com de Mali i un disc EP, At home, que ens adverteix que la seva unió no és cap capritx. Una connexió que fa història.