El colós del saxo tenor inaugura a Barcelona la seva gira europea de celebració dels 80 anys. I la millor manera d’agrair-li la seva dedicació al jazz i la seva extraordinària vitalitat avui (els concerts de Rollins d’aquest any estan deixant un reguitzell d’espectadors i cronistes enlluernats) és felicitant-lo concedint-li la tercera medalla d’or del festival, atorgada en anys anteriors a Bebo Valdés i Wayne Shorter. Perquè quan Sonny Rollins agafa el seu instrument, el món calla i escolta. Ell és l’última figura immortal del jazz. Una llegenda que, de fet, ja fa més de mig segle que ho és, quan Miles Davis l’idolatrava i Charlie Parker quedava impressionat pel seu estil lliure i únic. Una de les veus més inimitables, inspiradores i creatives de les últimes dècades, no importa el gènere. Inaugurem el festival, doncs, amb una festa d’aniversari dedicada a un dels grans protagonistes de la música que va canviar les nostres vides. Sonny Rollins una altra vegada a Barcelona: el festival torna a fer història. Sonny Rollins, saxo Bob Cranshaw, baix Kobe Watkins, bateria Peter Bernstein, guitarra Sammy Figueroa, percussió

