La seva imatge, pròpia d’una temptadora noia pin-up dels anys 50, sembla cosa del passat. El seu nom, però, forma part del més rigorós present. Dublinesa forjada en el circuit de pubs amb gust pels vestits de lleopard i els tupès agosarats, Imelda May ha estat investida com un dels grans nous talents de la temporada. L’arma principal: una flexibilitat vocal esbalaïdora que li permet posar-se en la pell de Wanda Jackson i Eddie Cochran amb els rockabillies més fogosos i remoure les emocions dels seus cada vegada més nombrosos incondicionals amb balades jazzístiques que l’acosten indiscutiblement a figures com Billie Holiday i Chet Baker. El seu primer disc, Love tattoo, està deixant petjada. Una estrella que farà soroll.
Imelda May, veu I bodhran
Dave Priseman, trompeta, fiscorn, percussió
Darrel Higham, guitarra
Al Gare, baix
Steve Rushton, bateria