Jason Moran, Keith Jarrett, Michel Camilo, Brad Mehldau i Bugge Wesseltoft. Des de fa sis anys, el festival dedica sempre una nit al que molts consideren l’exercici més rotund del jazz: el piano sol. A la llista s’afegeix aquest any Marc Copland, que fa dos festivals va meravellar al Zac amb un quartet que compartia amb el trompetista Tim Haggans. A trio amb Gary Peacock i Paul Motian o a duo amb Bill Carrothers, Copland s’ha imposat com un dels pianistes més sensiblement originals del jazz actual. El seu disc a piano sol Time Within Time, per exemple, va rebre aquesta crítica entusiasta de l’Irish Times: “Cinc estrelles” Qualsevol que hagi tingut la sort d’escoltar un concert en solitari de Copland entendrà que aquest exemple extrem de la seva extraordinària habilitat en el format més exigent de tots té molt poc a veure amb el de qualsevol altre pianista. Ell escolta sons com ningú més ho fa i expressa la seva sensibilitat harmònica amb una delicadesa fascinant.?