Torna Carles Benavent, un històric de la música del nostre país, al festival. I ho fa amb un disc nou, Belle Solitude, exemple de música feta amb atenció, cura pel detall, artesania subtil i meticulosa. «Un músic actual té l’obligació de viure i morir al mateix instant, per llavors, si té sort, tornar a reviure. Tot és d’usar i llençar», ha dit el baixista català en una entrevista amb la revista 440. No és el seu cas, reconeix, amb una vida artística espectacular (Paco de Lucía, Chick Corea i tants altres…) que s’ha mogut sempre «a contracorrent», obsedit per la bellesa, per la delicadesa del so. I amb Belle Solitude, ens atreviríem a dir, Benavent arriba a un dels punts culminants de la seva ben densa carrera.

