El pianista Alejandro Esperanza, que l’any passat ja va actuar al nostre festival en l’homenatge que vam dedicar a Tete Montoliu, torna ara al capdavant del seu trio (Manel Fortià al contrabaix i Marcelo Woloski a la bateria) per presentar el seu últim disc, Olivos. Un enregistrament que, explica ell mateix, representa un símbol del Mediterrani i del concepte de llar. Les seves composicions, afirma, són «un reflex d’aquelles coses més bàsiques i també més belles amb què qualsevol persona s’hi pot sentir identificat»: són peces com Olivos –«arrelament profund, durador i fort a la terra», Josefina –la mare–, Respira –«meravellar-se pel sol fet d’existir»– i Riela –«aquell camí de llum que es reflecteix al mar i que ens segueix quan caminem per la riba». Música, resumeix, que es mou en una dualitat: el que és local i el que és universal, entre el que ens és propi i allò que tots compartim com a éssers humans.